Cada any, 20 milions de pacients a tot el món pateixen hèrnies abdominals, una afecció molt comuna que només pot tractar-se mitjançant una intervenció quirúrgica.
Una hèrnia abdominal té lloc quan un òrgan intern sobresurt a través d'un petit trencament o zona debilitada de la paret muscular de l'abdomen. Una part fonamental de la intervenció és la reparació de la paret abdominal mitjançant l'ús d'una malla quirúrgica que proporciona suport mecànic a la zona debilitada. Aquestes malles es fabriquen predominantment amb polímers sintètics com el polipropilè (PP).
Les complicacions en les hernioplàsties consisteixen, generalment, en reaccions a cossos estranys i adherències fibròtiques entre la malla i les vísceres, registrant-se altes taxes d'adherència en aproximadament el 15 % de pacients un any després de la cirurgia.
"En aquest context, necessitem estratègies per minimitzar les reaccions a cossos estranys, ja que l'adhesió fibròtica al voltant de l'implant pot desencadenar una cascada de complicacions que condueixen a una segona operació de major complexitat", explica Anna Roig, líder del grup de Nanopartícules i Nanocompostos (NN) de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC).
Més enllà de possibles operacions recurrents, les adherències poden causar dolor crònic sever, trastorns digestius o infertilitat. Aquestes complicacions mèdiques motiven els esforços actuals per tal de reduir qualsevol efecte secundari que pugui sorgir de la implantació de malles quirúrgiques.
Una estratègia per millorar les malles quirúrgiques consisteix a aïllar físicament la malla de PP de les vísceres afegint-hi entremig una barrera antiadherent. L'estudi que ara es publica a la revista científica Biomaterials Science presenta la nanocel·lulosa bacteriana com un biomaterial adequat per crear aquesta barrera.
La nanocel·lulosa bacteriana és un polímer natural i biocompatible, amb creixent aplicabilitat en el sector sanitari; en apòsits per ferides, protectors antifibròtics per a implants cardíacs o biomembranes per tractar trastorns de la còrnia. L'aplicació innovadora que s'explora en aquest estudi es troba en el disseny de malles quirúrgiques per al tractament d'hèrnies abdominals. El treball aporta nova informació sobre la idoneïtat mecànica d'aquest material per reforçar teixits tous, avaluant el material en diferents formats: sec, humit, monocapa, doble o triple capa, i combinat amb malles de PP.
Mostres de malles nanocel·luloses bacterianes
L'estudi in vivo amb animals (conills) indica que la nanocel·lulosa bacteriana és fàcil de manipular, i presenta una bona fixació de la sutura i acomodació al lloc d'implantació. Després d'un seguiment de 21 dies, es va avaluar el rendiment de la nanocel·lulosa com a material de reforç de teixits tous mitjançant observacions macroscòpiques i anàlisi histològica. És interessant ressaltar que el biomaterial va causar poca adherència, implicant només el 8 % de la superfície total implantada, i que les biomalles es van integrar sense problemes a la paret abdominal. A més, la bona recuperació postoperatòria indica que la nanocel·lulosa bacteriana és ben tolerada pels animals.
Aquests resultats s'han aconseguit gràcies a la col·laboració entre el grup de Nanopartícules i Nanocompostos de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), liderat per la investigadora Anna Roig, i el Departament de R+D de B. Braun Surgical, especialistes en innovacions en el camp dels biomaterials per a cirurgia. En aquest estudi en concret, la fabricació i la caracterització bàsica del biomaterial es van realitzar a les instal·lacions de l'ICMAB, mentre que l'esterilització, la caracterització de les propietats mecàniques i la implantació de la malla van ser gestionades per B. Braun, seguint els protocols estandarditzats necessaris per a l'ús previst. Pau Turon, vicepresident del departament de R+D de B. Braun, afirma que "la col·laboració entre institucions públiques i privades per tal de desenvolupar conceptes innovadors per aquestes cirurgies és una de les nostres prioritats, ja que fusiona el millor dels dos mons".
In vivo soft tissue reinforcement with bacterial nanocellulose
Irene Anton-Sales, Soledad Roig-Sanchez, Kamelia Traeger, Christine Weis, Anna Laromaine, Pau Turon and Anna Roig
Biomater. Sci., 2021, Advance Article
_20210324092110.png)
